Instal·lació amb paper, llum i color

A plàstica ja fa uns dies que portem immersos en el projecte de la festa dels colors en homenatge a Joana Raspall per commemorar els seus 100 anys. Ens hem separat per grups. El meu grup està format per: Carlos, Marc, Núria V., Judith i jo. El primer que hem fet és fer una recerca de Joana Raspall, és a dir, hem buscat qui era, els seus reconeixements, la seva obra i ho vam fer a partir de pàgines webs com: http://www.joanaraspall.cat/ o http://joanaraspall.blogspot.com.es/. A continuació vam estar llegint diferents poemes i vam fer una petita pluja d'idees dels poemes que més ens havien agradat o impactat. Aquests 7 poemes eren: L'aranya, l'estiu, la tempesta, l'hivern, la tardor, les bombolles, xim xim i la geometria. A partir d'aquí vam pensar per sobre que podríem fer amb aquests poemes/temes i continuació vam pensar que el poema de la tempesta tenia moltes possibilitats i tothom del grup li agradava. Vam llegir aquest poema i vam escollir el vers (en negreta) que més ens va agradar i alhora impactar.

 

La tempesta

Ai, la mar esvalotada!

Ai, dels pobres mariners

que menen la barca vella!

ai, la vela! ai, els rems!

Les onades espeteguen

i al pal xiulen cops de vent;

s’alcen fosques nuvolades

i la lluna ja no es veu.

Tot el cel és un vel negre;

cada llamp el migparteix

i fa veure ones d’escuma

com boques d’enormes dents.

De suor i aigua salada

van tots xops els mariners.

L’un renega, l’altre crida,

l’altre resa a mitja veu

aquella oració antiga

que diu: -”Sant Marc, Santa Creu,

en el perill de tempesta,

Santa Bàrbara no ens deixeu!”

I tots tres pensen en casa

i els d’allà pensen en ells.

A partir d'aquí vam pensar els records que sentíem de la nostra infantesa quan hi havia una tempesta. Cadascú va explicar la seva petita historia i vam treure una sèrie de sentiments: Por, tristesa, angúnia, sorpresa, excitació, espera, espant, màgia, esplendor. Vam pensar que aquest poema la Joana volia expressar els seus sentiments. A partir d'aquí vam començar a treballar.

 Per acabar us deixo un vídeo del poema musicat:

Recitem poesia

Fa dues setmanes el Josep Maria, professor de COED, ens va proposar una activitat que consistia llegir una poesia, escollida per nosaltres, davant de tota la classe. La poesia que jo vaig escollir va ser Brida de Maria Mercè Marçal. La vaig escollir perquè anteriorment ja l'havia treballat i m'havia agradat pel context i el que volia expressar la seva autora.

 BRIDA

A la fira dels Folls
jo hi aniria.
Vindria qui sap d’on
-i ningú no ho sabria-
amb els llavis oscats
de molta vida,

traginer de cançons
en cavall sense brida.

Quin esquer se m’arrapa
a la geniva?
Amor, estel amarg
a la deriva,
em fa senyals: jo vaig
per l’altra riba,

traginer de cançons
en cavall sense brida.

Cadenes són presons
i jo en fugia
pel call dels bandolers
a trenc de dia.
a la fira dels Folls
jo hi aniria

traginer de cançons
en cavall sense brida.

En aquest poema Maria Mercè Marçal parla de la llibertat, ella és una dona empresonada, per això parla de les brides, de les cadenes i dels esquers. Però ella vol ser lliure.

Abans de llegir el meu poema va sortir el meu company Carlos que també va llegir un poema de Maria Mercè Marçal en què parlava sobre la llibertat de les dones. Per això penso que la vida d'aquesta autora va lligada ambla lluita de la llibertat de les dones.

Us deixo amb un vídeo on parla de la vida de l'autora i on podeu escoltar el poema